1. Llegeix el conte de Víctor Català “la vella” i realitza els exercicis 1-6.
1. Quin és el tema principal del conte?
La situació de les persones majors en l’àmbit rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX.
2. Explica les característiques més importants dels personatges.
La vella: És paralítica de les extremitats tant superior com inferior i es muda. Es passa tot el dia en el porxo sense moure’s.
Dona: Al principi cuida de la vella fins que es cansa per que té molta feina.
3. Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva mort. Enumera-les:
1) Té un atac i cau al mig de la carretera.
2) Queda paralítica
3) Queda quasi abandonada:
3.1) S’obliden de donar-li de menjar.
3.2) S’obliden de que ha d’orinar.
3.3) Passa hores i hores asseguda i immòbil a una cadira.
4) Es crema la casa.
4. Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.
Doncs vol dir que la mort de la vella va ser un favor tant per els seus cuidadors per què la tenien que alimentar i ella no feia res de útil, com cultivar el camp o cuidar de la mainada, i per la vella per què era un patiment continu seguir vivint.
5. Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?
Ho fa amb la finalitat de mostrar detalladament com es tractava a la gent gran en aquella època, cosa que no li agradava gens, perquè l’autora també seria gran algun dia i no li agradaria que la tractessin com tracten a la vella i reflexa els pensaments com si fos ella de gran, per a què tothom hi pensi i reflexioni en com s’hauria de tractar a la gent gran.
6. Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.
Quina és la primera impressió que has tingut en acabar la lectura del conte?
Porxo: Espai cobert, limitat lateralment per columnes o pilars, adossat pel costat oposat al de les columnes a una façana.
Batuda: Donar una pallissa.
Garrí: Porc petit./ Empordanès.
Fesoles: Mongeta/ Empordanès.
Emperesit: Fer, agafar peresa
Embranzides: Impuls que hom aplica a algú o a alguna cosa per comunicar-li una velocitat, un moviment, vèncer una resistència.
Esbatanà: Obrir de bat a bat, completament./ Empordanès.
Blincada: cobrir alguna cosa per potergir-ne de una altra./ Empordanès.
Margaridoies: Gènere d'herbes de la família de les compostes amb fulles simples, espatulades o ovalades, en roseta basal, i amb capítols de lígules blanques, purpúries o rosades i de disc groc./ Empordanès.
Atuís: Deixar com mort.
És un conte molt dur, ja que narra la vida de una vella que no es pot moure ni comunicar i que la seva família la deixa de costat i l’abandona per culpa de la seva inutilitat en el camp.
2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.
1- Baudelaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dóna de la societat. Relaciona-la amb la de l’artista modernista.
-Els dos són importants en la seva especialitat, però a terra i en contacte amb la resta de gent no són reconeguts i, als ulls dels demes, no són ningú.
Aquesta falta de reconeixement es un dels temes principals del modernisme, que explica l’enfrontament entre el poeta i la societat, plantejat mitjançant un conflicte entre un defensor d’un ideal (d’albatros) i una societat que no l’entén i el rebutja.
2- Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les tendències del modernisme
Joan Maragall es dirigeix a Espanya en català i parla sobre la guerra i allò que deixa i sobre el castellà.
La tendència és clarament regeneracionista ja que Joan Maragall presenta una actitud activa i compromesa amb la societat i considerava la forma d’expressar-se literalment com una revolta social.
3- Comentari de text “Desolació”
a) Explica, a partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un diccionari de símbols, quin és el valor simbòlic de l’arbre.
-L’arbre vol simbolitzar el poeta fent una comparació entre el destí tràgic de l’arbre que ja es vell al final ha de caure, amb el destí, també tràgic, del poeta, que també es vell, i ha de morir.
b) Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?
-És un reflex del estat d’ànim del autor, per què compara el seu estat d’ànim amb la de un arbre ple de vida què un llamp el parteix per la meitat, és a dir, algun esdeveniment de la seva vida el deixa desolat, d’aquí prové el títol del sonet, tot i aquests esdeveniment fatal, segueix endavant sol recordant tot el que ha viscut.
-Està dividit en dos parts:
En la primera part està formada pels dos quartets, què expliquen el tema i es complementa amb l’exposició del el seu record.
La segona part està formada pels dos tercets, expressa els seus sentiments en el moment d’escriure el poema, la qual cosa en el primer tercet, s’ordenen i s’interpreten els primers esdeveniments, i en l’últim tercet fa una conclusió.
c) En els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesía. Quina és?
La declaració apareix en els últims dos versos quan l’autor diu: “sens mi, res parlaria de la meitar que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’es mort. Amb això l’autor vol dir que ell mateix per mitjà de la poesía parla de les coses que li manquen, per expresar-se, o bé per manifestar-se de alguns fets que li són importants.
d) Analitza la mètrica:
És un poema format per catorze versos alexandrins, encara que cada vers està dividit en dos hemistiquis de versos hexasíl•labs, repartits en 4 estrofes: dos quartets i dos tercets que rimen de forma consonant, per tant és un sonet que rima seguint l’esquema següent: ABBAABBACCDCCD.
4- Busca deu paraules en el poema La pineda que et resultin díficil comprensió, busca el significat en un diccionari i copia’l.
1- Cisellada: Cop de cisell.
2- Ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90°
3- Irisacions: Acció d’irisar; l’efecte.
4- Capitell: Part superior d’una columna a vegades decorada.
5- Soques: Tronc de l’arbre.
6- Brancall: Conjunt de rames, especialment quan han estat tallades.
7- Ufanós: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.
8- Testar: Fer testament.
9- Arraulir: Ajupir, abatre.
10- Preludiar: Tocar les notes inicials d'una composició musical o bé improvisar una melodia abans de començar a tocar o cantar una obra més extensa.
3. Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.
Víctor Català en el seu fragment tracta a la gent gran com a unes persones que molesten dintre de la societat, mostra una imatge desoladora dels vells perquè ens diu que no serveixen per res, només poden dormir i menjar. Dintre de la societat aquestes persones segons Víctor Català, no poden fer res està completament limitats a fer coses i no poden ser independents que sinó la gent ha de cuidar d’ells i aquests no volen, les persones posen als vells asseguts en un lloc i allà es passen les hores sense molestar-los de manera que cadascú fa la seva vida i deixen els ancians sols i ni tan sols es preocupen per ells. Avui dia, la societat ha canviat una mica, però encara conserva alguns costums d’èpoques anteriors. En el nostre present la gent gran està més valorada per els seus familiars però no per moltes persones més, però sempre que podem ajudem a aquestes persones a creuar el carrer, a fer esforços etc... Però hi ha un problema mols habitual, quan els ancians es fan ja molt grans i no poden fer gairebé res i sempre has d’estar a sobre d’ells, la gent no es vol preocupar per ells de manera que els intenta dur a una residència perquè els cuidin així per a ella és un problema menys encara que quan moren es lamenten de la seva mort.
Si comparem la manera que tracten als vells a la societat de Víctor Català i a la nostra, podem dir que tenim la mateixa imatge de les persones grans, però avui dia les ajudem molt més que abans i els facilitem moltíssimes coses sobretot perquè no facin esforços físics.
4.Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.
Les dos novel•les modernistes que hem escollit per analitzar-li el tema han sigut L’auca del senyor esteve i Els sots feréstecs
En Els sots feréstecs el tema principal es l’enfrontament entre l’artista i la societat que no l’entén i el rebutja. Aquest es el tema principal del modernisme. Ames a mes, aquesta obre també forma part de les novel•les rurals. Ja que esta ambientada en el camp i parteix d’uns materials del costumisme i el naturalisme.
El tema principal de L’auca del senyor esteve també es l’enfrontament entre l’escriptor i la societat. Aquesta novel•la forma part del grup de novel•les costumistes.
