EL MODERNISME PRIMERS EXERCICIS

Text 1

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
De la Renaixença ens fa referència a que en el regionalisme es va oblidant pràcticament tot allò que pertanyia a la Renaixença i havia cridat l’atenció en aquella època.
En canvi, del regionalisme critica el fet del predomini del culte al passat, que a la vegada esterilitzà tota concepció moderna i, com afirma Jaume Brossa, “convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica”. També ens parla de la literatura, que se’n va fer un conreu d’hivernacle d’allò que havia d’estar inspirat en l’ànima del poble, els costums i el ideals i les alegries i les tristeses.
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Ell afirma que s’ha de fer una bona referència, és a dir, que s’ha de mencionar allò anterior que és bo i, per contra d’això, allò anterior que fos dolent, menysprear-lo, no fer-ne cas i tornar a començar de nou.
Com a exemple defensa Catalunya, i diu que ha d’agafar nous procediments en la creació de l’obra d’art, procediments relacionats amb el medi que l’envolta i a la finalitat de millorar-lo.
3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Ell manté que no cal esperar res de la burgesia ni de l’aristocràcia, sinó que ell opina que hem de mirar a la massa anònima, adscrita a la gleva, si volem parlar sobre una recuperació cultural de Catalunya, ja que conserva el geni de la raça i va ser moguda per influències diferents i oposades, però també per què la desconfiança i la indiferència pels catalans demostrada envers tot el que ve del poder central ens anima, fent-nos creure que desitgen una nova política.
4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del Nord. Per què tenen una cultura pròpia amb una genuïna expressió que marca molt bé la diferència moral i intel•lectual de la restes de nacions i la nació catalana no en té per què hem oblidat el desenrotllament de l’anima catalana.
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
1: Una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, les seves costums i els seus ideals, les seves alegries i tristeses.
2: El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou.
3: Agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo.
4: Seguir el exemple de les nacions del Nord. Reprendre la cultura i la expressió pròpia del catalans.
5:No esperar res de la burgesia i aristocràcia catalana i mirar cap a el poble que conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la pitjor part en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades influències, és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya.

Text 2

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes......................................Societat

Poesia....................................................Prosa
Sol i llum.................................................Boira
Imaginació..............................................Sentit comú
Democràcia de l’art................................Art comerç
“Pervindre”..............................................Present
Somni......................................................Realitat
"Don Quixots".........................................."Sancho-Panzas"
Simbolistes..............................................Decaiguts i mansos
Leonardo de Vinci i Dant..........................Amor a la província (Catalunya, etc.)

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Poesia: la pau, la tranquil•litat, el somni, la imaginació d’una forma més general seria un conjunt d’autors més o meñs especialitzats en l’àmbit.
Prosa: és refereix a la massa anónima, a la societat general.
Per això durant el discurs va exposant idees contràries entre dos bàndols un és la societat i l’altre els modernistes, que són els artistas especialitzats.
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
L’autor en aquest text no realitza la seva funció de poeta però ell s’inclou com tal, és a dir, en l’elaboració del discurs no té forma de poesía però en el seu contingut, ell es mostra com el que és, un artista més i fins i tot algún cop fa servir algunes expresions o recursos literaris per ajudar-se a expresar en el discurs.
4.Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
La societat burgesa, diu que son materialistes decaiguts i mansos. Mostra una actitud de menyspreu o desspreci.
5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
Un lloc on la gent com ell pugui ser feliç i puguin estar rodejats d'altre gent que li agradi els-hi mateix. es un refugi ideal per retrovar-se amb la natoralesa (ja que esta situat a sitges) i deixar de vanda la ciutat (que era on estava situat anteriorment)