Mercè Rodoreda, La sang.

1. Llegiu el conte «La sang». En aquest conte (com en molts d’altres) el temps i les estacions de l’any afecten tant la vegetació com les persones. Empleneu el quadre següent amb les estacions de l’any més significatives en el desenvolupament de la narració i anoteu-hi els conflictes personals més remarcables:

Estació – conflictes

Primavera – La protagonista primer es troba agust amb el seu marit fins que comença a sospitar de que hi ha una altre dona el la vida del seu marit, la dona que sempre l’acompanya a casa. Desprès van a premià de mar 

Estiu – La protagonista esta molt mes animada gracies a que estar fora de la ciutat li fa oblidar-se de les coses d’allà com la maria. Però ara que esta be amb el seu marit, l’alegria marxa quan veu que es vella i que el seu marit segur que prefereix una dona jove.

Tardor – La protagonista veu al seu marit amb una altre dona a la platja i això li fa recordar en la Maria i en que estan a punt de tornar a la ciutat.

Hivern – El marit es troba malament per que la dona amb qui tornava a casa es casava. Primer la protagonista esta be cuidant-lo però al final ell es trona pesat i li fa la vida impossible amb petites accions.

2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any?

A la primavera a les dàlies els hi surten les flors, també es la estació on la protagonista esta be amb el seu marit.

A l’estiu les dàlies es van pansint igual que la protagonista, quan comença l’estiu estan ve, però a mesura que s’apropa la tardor es tan pitjor

A la tardor les dàlies estan pansides totalment i les fulles comencen a caure igual que la protagonista, que quan arriba la tardor, li ve al cap la Maria i torna a estar trista.

3. Llegiu atentament els fragments següents, on es pot apreciar la gran càrrega simbòlica de les dàlies:


(1)I el meu marit deia que les dàlies eren els nostres fills, perquè el meu marit era així, sap?
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d’una a una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)




a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests textos?


En aquests dos fragments, ens donen una imatge molt bona de la relació, ens dóna a entendre que són una parella molt unida i que ho fa tot dividint-se la feina però en equip, de manera que s’ho passen bé fent les activitats tots plegats.

b) Per què les dàlies són els seus fills?

Les dàlies són els seus fills perquè les cuidem com si ho fossin fills realment, entre els dos les cuiden i les van criant dia a dia cada any, i sempre les veuen créixer, com els fills de veritat. També es comparen com fills en el conte, perquè uneixen la parella, i els fills fan que la família estigui més unida.
c) Busqueu i copieu altres fragments on es manifesti aquesta comparança entre dàlies i nens.
(1)Tot i que s’havia rentat les mans, jo sentia aquella olor a terra tan bona.

Encara que el marit no estigués ja amb els fills, ella sent la felicitat i l’emoció de tenir-los, i nota la seva presència.


(2) Jo regava la panera cada tarda i quan el meu marit tornava de la feina, tot i que així que travessava el jardí ja veia que la terra de la panera era ven humida.

La noia estava cada dia al jardí cuidant dels fills, i el marit arriba de la feina i els veu contents passant-ho bé i ben cuidats.


(3) A mi de joveneta no m’agradaven perquè més aviat són unes flors que fan pudor. Però avui, quan passo per davant d’un jardí on hi ha dàlies o davant l’aparador d’una florista, sempre m’aturo a mirar-les i és com si una ma molt grossa m’agafés el cor.

Quan una persona és mes jove, no li agraden gaire els fills perquè el que volen és passar-ho bé, però un cop la gent creix, presta més atenció als nens petits i els valoren més.


(4) I l’estiu va acabar amb pluges. Totes les dàlies miraven a terra i les vaig haver d’apuntalar amb canyes per a redreçar-les.

Quan la relació empitjora, els fills veuen que hi ha mala relació entre els pares i es posen tristos i encongeixen els ombres de manera que els pares han d’anar a parlar amb ells per poder reanimar-los  perquè tornin a fer vida normal.

4. Llegiu ara aquests altres fragments:


Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)
Text 2
Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu:
«Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en
aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)


a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies?

Durant la menopausa que comença a valorar més el seu marit quan tem que vagi amb un altre dona. 


b) En quins moments de la seva vida no li agraden?


En l'adolescència i el període adult, que se sent jove i no tem el fet que altres dones es fixin en el seu marit.


c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?


En el període fèrtil, en el qual té períodes de menstruació i la possibilitat de tenir fills.


d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?

Perquè representen la joventut i el amor (segons ella, l'amor a la caixera)

e) A què s’associen en el conte?


Al matrimoni

6. La protagonista, a causa de la seva edat i per oposició a la noia jove, considera que ja ha deixat de ser dona. Busqueu algun fragment en què es demostri aquesta idea:

a) Quina importància té la menstruació per a la protagonista? Busqueu algun fragment on se simbolitzi la sang.

La importància de la menstruació per la protagonista significa joventut ganes de viure la vida, experiències i estimar.

“Aquella sang que quan la vaig veure per primera vegada en va fer plorar tant perquè em va semblar que era una tara i que, amb aquella tara, ningú es voldria casar amb mi”

b) Segons ella, què arriba amb la menopausa?

Sense la menstruació comença a tenir manies, preocupacions, desconfiança, i comencen a sortir canes i arrugues... Es torna vella

c) Amb què associa el temps fèrtil d’una dona?

Amb el cicle vital de les dàlies

d) Quan considera la protagonista que comença i acaba la felicitat per a una dona?

El temps de concedir fills, des de la primera menstruació fins la menopausa, És a dir,des de que sent jovent i amb ganes de viure fins que es troba sempre amb el mateix estat de ànim.

TEMES (mínim 10 línies)

1. Característiques de la narrativa de Rodoreda que trobeu en el relat.

Apareix una situació típica de l’etapa de la joventut i maduresa de Mercè Rodoreda, el triangle amorós,  en aquest cas entre la dona, l’home i la companya de feina de l’home. El narrador, és un dels propis personatges , per tat utilitza la 1a persona, de manera que apropa més la distància amb el lector. Pel que fa a la protagonista, és una noia com a la majoria de les seves obres, i alhora narradora com hem dit abans.

Els personatges que hi apareixen, són personatges ben construïts de caràcter. Finalment cal dir que en aquesta obra, queda plasmada la realitat del moment, que és el que intenta reflectir l’autora, tot i que a vegades hi apareix algun element irreal, de manera que l’espai i el temps històric deixen de ser tan significatius.

Oriol Ródenas

2. Anàlisi dels personatges

Protagonista: dona casada amb un home al qual estima molt. Amb el pas del temps es va fent vella i creu que el seu marit ja no la valora, sobretot en el moment en el qual li arriba la menopausa, ella pensa que com ja no és fèrtil el seu marit no l’estimarà i comença a patir quan el seu marit comença “una relació” amb la caixera del bar on treballa.

Marit de la protagonista: home segur i poc sincer. Li agraden molt les dàlies tot i que a la seva dona no, però al final la dona les valora. Quan perd la seva feina parla amb un amic que li recomana de treballar amb ell en el seu bar i coneix a la caixera del bar amb la qual comença a parlar i fer-se amics. Al final s’enamora d’ella.

Caixera: noia jove que treballa en el bar on troba feina el marit de la protagonista, ella no s’enamora del marit de la protagonista però ell si d’ella i al final es casa amb una altre persona.

Roser: amiga de la dona protagonista.

Pare de la protagonista: no apareix de manera física en la narració, ja que és mort, però apareix constantment en la memòria de la protagonista (somnis, records), es coneix que la seva mort va ser de mort natural però la protagonista creu que és culpa seva, per no obeir-lo.

Germà de la caixera: espia al marit de la protagonista quan torna de nit després de treballar amb la caixera.

Víctor López, Ivan Martínez

Carme Riera

Te deix, amor, la mar com a penyora


1. Redacta en deu línies una síntesi de la narració.

Te deix amor, la mar com a penyora

Una noia explica la història d’amor prohibida que va viure amb el seu professor quan tenia quinze anys. N’estaven molt enamorats l’un de l’altre i solien quedar bastant. A les seves cites s’ho passaven bé però, tot i així, ell no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés davant la parella, i va decidir trencar la relació que va durar finalment vuit mesos i sis dies. Ella, angoixada i trista, al cap de cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida al mestre, on li diu que està embarassada però molt malalta i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li diu que li deixa la mar com a penyora del seu amor.

2.Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?

Pel que fa al punt de vista, el narrador se situa dins de l’acció al conte, per tant és un narrador intern i a més a més protagonista de l’acció. Aquest tipus de narrador, ens mostra l’acció tal com va passant en primera persona sota el seu punt de vista, això ens va molt bé perquè podem saber el que pensa i sent el protagonista a en qualsevol moment. L’inconvenient que té és que no podem saber de forma exacta el que pensen els altres, però el narrador ens pot transmetre les seves sensacions davant l’actitud dels altres.

3-Situa l’espai i el temps de la narració

Espai:
Ciutat de Barcelona
- passeigs marítim
- Un vaixell( camarot)
- Facultat
A les illes de Balears
- Casa seva
- Escola

Temps:
El temps és actual situat en el segle XX,però en el passat respecte l'escriptura de la carta, ja que és una carta cap el seu amor i sempre fa referència al passat i els seus record del seu amor.

4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen

Si què n’és un relat sobre un amor lèsbic, perquè és un amor entre dues dones, ja què durant tota la carta fa referència a aquests amor que sent per el professor, que al final es diu que és una dona, gràcies que la seva filla vol que es digui igual que el seu amor, però durant tot el text no esmenta res de que el seu amor es una dona. Tot el que ha fet el la seva vida a estat marcat per el seu amor.




Qui enviava les flors a na Glòria?

1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració

Aina, la millor amiga de la Gloria, escriu una carta a la policia explicant el que sap sobre la mort de la Gloria.

La Gloria havia viscut una vida molt desgraciada fins que va arribar a casa de l’Aina. Aquesta i la seva mare la tractaven com un membre mes de la família. La Gloria era molt bella, però tots els homes nomes la volien per els diners. Finalment va trobar un estranger que l’estimava de debò i es van casar. Desprès de la boda, la Gloria va desaparèixer, juntament amb el seu marit l’estranger. Desprès de buscar-los per tot arreu els van trobar en una casa. La Gloria era morta i l’estranger estava al seu costat penedint-se d’haver-la matat. L’estranger es va entregar sense oposar resistència i va confedera que la va matar per que era molt bella.

2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?

La narradora es un personatge secundari, l’Aina, que es la millor amiga de la Gloria, i escriu en primera persona. La narració es una carta que escriu l’Aina a la policia.

En un punt del relat la narradora passa a ser la mare de l’Aina quan cita un tros del testament que aquesta deixa a la seva filla i a la Gloria. En aquest cas el narrador continua sent en 1a persona 

3-Situa l’espai i el temps de la narració

L'espai del conte és Mallorca i el temps extern és bastant actual, segle XX, i el temps intern del conte és indefinit ja que podria considerar-se un instant, ja que el conte comença pel final i hi ha un flaixback i el temps podria considerar-se el temps en el qual la narradora explica la història o podria considerar-se el temps com el temps que transcorre en la història que narra la narradora que serien uns 4 mesos des de que Glòria coneix la persona que posteriorment la matarà fins que interroguen l'assassí.


4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció

La varietat dialectal del text és clarament balear,ja que Carme Riera és de Palma, i es pot veure clarament en l'ús de l'article na, per exemple, o en l'eliminació de la vocal o a final de verb en primera persona del singular del present d'indicatiu (dubt, trob). M'ha cridat l'atenció l'expressió poc més o manco, en comptes de més o menys.