1. Llegiu el conte «La sang». En aquest conte (com en molts d’altres) el temps i les estacions de l’any afecten tant la vegetació com les persones. Empleneu el quadre següent amb les estacions de l’any més significatives en el desenvolupament de la narració i anoteu-hi els conflictes personals més remarcables:
Estació – conflictes
Primavera – La protagonista primer es troba agust amb el seu marit fins que comença a sospitar de que hi ha una altre dona el la vida del seu marit, la dona que sempre l’acompanya a casa. Desprès van a premià de mar
Estiu – La protagonista esta molt mes animada gracies a que estar fora de la ciutat li fa oblidar-se de les coses d’allà com la maria. Però ara que esta be amb el seu marit, l’alegria marxa quan veu que es vella i que el seu marit segur que prefereix una dona jove.
Tardor – La protagonista veu al seu marit amb una altre dona a la platja i això li fa recordar en la Maria i en que estan a punt de tornar a la ciutat.
Hivern – El marit es troba malament per que la dona amb qui tornava a casa es casava. Primer la protagonista esta be cuidant-lo però al final ell es trona pesat i li fa la vida impossible amb petites accions.
2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any?
A la primavera a les dàlies els hi surten les flors, també es la estació on la protagonista esta be amb el seu marit.
A l’estiu les dàlies es van pansint igual que la protagonista, quan comença l’estiu estan ve, però a mesura que s’apropa la tardor es tan pitjor
A la tardor les dàlies estan pansides totalment i les fulles comencen a caure igual que la protagonista, que quan arriba la tardor, li ve al cap la Maria i torna a estar trista.
(1)I el meu marit deia que les dàlies eren els nostres fills, perquè el meu marit era així, sap?
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d’una a una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)
a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests textos?
En aquests dos fragments, ens donen una imatge molt bona de la relació, ens dóna a entendre que són una parella molt unida i que ho fa tot dividint-se la feina però en equip, de manera que s’ho passen bé fent les activitats tots plegats.
b) Per què les dàlies són els seus fills?
Les dàlies són els seus fills perquè les cuidem com si ho fossin fills realment, entre els dos les cuiden i les van criant dia a dia cada any, i sempre les veuen créixer, com els fills de veritat. També es comparen com fills en el conte, perquè uneixen la parella, i els fills fan que la família estigui més unida.
c) Busqueu i copieu altres fragments on es manifesti aquesta comparança entre dàlies i nens.
(1)Tot i que s’havia rentat les mans, jo sentia aquella olor a terra tan bona.
Encara que el marit no estigués ja amb els fills, ella sent la felicitat i l’emoció de tenir-los, i nota la seva presència.
(2) Jo regava la panera cada tarda i quan el meu marit tornava de la feina, tot i que així que travessava el jardí ja veia que la terra de la panera era ven humida.
La noia estava cada dia al jardí cuidant dels fills, i el marit arriba de la feina i els veu contents passant-ho bé i ben cuidats.
(3) A mi de joveneta no m’agradaven perquè més aviat són unes flors que fan pudor. Però avui, quan passo per davant d’un jardí on hi ha dàlies o davant l’aparador d’una florista, sempre m’aturo a mirar-les i és com si una ma molt grossa m’agafés el cor.
Quan una persona és mes jove, no li agraden gaire els fills perquè el que volen és passar-ho bé, però un cop la gent creix, presta més atenció als nens petits i els valoren més.
(4) I l’estiu va acabar amb pluges. Totes les dàlies miraven a terra i les vaig haver d’apuntalar amb canyes per a redreçar-les.
Quan la relació empitjora, els fills veuen que hi ha mala relació entre els pares i es posen tristos i encongeixen els ombres de manera que els pares han d’anar a parlar amb ells per poder reanimar-los perquè tornin a fer vida normal.
4. Llegiu ara aquests altres fragments:
Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)
Text 2
Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu:
«Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en
aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)
a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies?
Durant la menopausa que comença a valorar més el seu marit quan tem que vagi amb un altre dona.
b) En quins moments de la seva vida no li agraden?
En l'adolescència i el període adult, que se sent jove i no tem el fet que altres dones es fixin en el seu marit.
c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?
En el període fèrtil, en el qual té períodes de menstruació i la possibilitat de tenir fills.
d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?
b) En quins moments de la seva vida no li agraden?
En l'adolescència i el període adult, que se sent jove i no tem el fet que altres dones es fixin en el seu marit.
c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?
En el període fèrtil, en el qual té períodes de menstruació i la possibilitat de tenir fills.
d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?
Perquè representen la joventut i el amor (segons ella, l'amor a la caixera)
e) A què s’associen en el conte?
Al matrimoni
Al matrimoni
6. La protagonista, a causa de la seva edat i per oposició a la noia jove, considera que ja ha deixat de ser dona. Busqueu algun fragment en què es demostri aquesta idea:
a) Quina importància té la menstruació per a la protagonista? Busqueu algun fragment on se simbolitzi la sang.
La importància de la menstruació per la protagonista significa joventut ganes de viure la vida, experiències i estimar.
“Aquella sang que quan la vaig veure per primera vegada en va fer plorar tant perquè em va semblar que era una tara i que, amb aquella tara, ningú es voldria casar amb mi”
b) Segons ella, què arriba amb la menopausa?
Sense la menstruació comença a tenir manies, preocupacions, desconfiança, i comencen a sortir canes i arrugues... Es torna vella
c) Amb què associa el temps fèrtil d’una dona?
Amb el cicle vital de les dàlies
d) Quan considera la protagonista que comença i acaba la felicitat per a una dona?
El temps de concedir fills, des de la primera menstruació fins la menopausa, És a dir,des de que sent jovent i amb ganes de viure fins que es troba sempre amb el mateix estat de ànim.
TEMES (mínim 10 línies)
1. Característiques de la narrativa de Rodoreda que trobeu en el relat.
Apareix una situació típica de l’etapa de la joventut i maduresa de Mercè Rodoreda, el triangle amorós, en aquest cas entre la dona, l’home i la companya de feina de l’home. El narrador, és un dels propis personatges , per tat utilitza la 1a persona, de manera que apropa més la distància amb el lector. Pel que fa a la protagonista, és una noia com a la majoria de les seves obres, i alhora narradora com hem dit abans.
Els personatges que hi apareixen, són personatges ben construïts de caràcter. Finalment cal dir que en aquesta obra, queda plasmada la realitat del moment, que és el que intenta reflectir l’autora, tot i que a vegades hi apareix algun element irreal, de manera que l’espai i el temps històric deixen de ser tan significatius.
Oriol Ródenas
2. Anàlisi dels personatges
Protagonista: dona casada amb un home al qual estima molt. Amb el pas del temps es va fent vella i creu que el seu marit ja no la valora, sobretot en el moment en el qual li arriba la menopausa, ella pensa que com ja no és fèrtil el seu marit no l’estimarà i comença a patir quan el seu marit comença “una relació” amb la caixera del bar on treballa.
Marit de la protagonista: home segur i poc sincer. Li agraden molt les dàlies tot i que a la seva dona no, però al final la dona les valora. Quan perd la seva feina parla amb un amic que li recomana de treballar amb ell en el seu bar i coneix a la caixera del bar amb la qual comença a parlar i fer-se amics. Al final s’enamora d’ella.
Caixera: noia jove que treballa en el bar on troba feina el marit de la protagonista, ella no s’enamora del marit de la protagonista però ell si d’ella i al final es casa amb una altre persona.
Roser: amiga de la dona protagonista.
Pare de la protagonista: no apareix de manera física en la narració, ja que és mort, però apareix constantment en la memòria de la protagonista (somnis, records), es coneix que la seva mort va ser de mort natural però la protagonista creu que és culpa seva, per no obeir-lo.
Germà de la caixera: espia al marit de la protagonista quan torna de nit després de treballar amb la caixera.
Víctor López, Ivan Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada