Invasió subtil
El testament de la «hiena»
Al "hiena" l'havien delegat assassinar a un funcionari. Però, ell es va deixar enredar per la conversa que va tenir amb el funcionari i finalment el tanquen a la presó. Un cop dins, fa una reflecció sobre el seu nom, la hiena. Diu que li va costar molt aconseguir el privilegi d’aconseguir-lo. Llavors pensa, que el que seria millor seria donar el nom a una altra persona lliure perquè aquella el pogués aprofitar perquè un nom com aquell no podia restar desconegut entre les barres de la presó. I així el nom “la hiena” serà present sempre.
2.Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun.
Invasió subtil
El narrador d’Invasió subtil és intern protagonista, és l’home encuriosit per la figura d’un suposat japonès, ja que participa en l’acció i utilitza la primera persona dels verbs com per exemple “vaig conèixer” o “vam barallar”.
El testament de la «hiena»
El narrador és narrador intern, ja que utilitza la primera persona a la hora d’explicar els esdeveniments. Es pot dir que és el protagonista de l’acció i comparteix un diàleg amb el seu antagonista, que sovint el narrador sap que pensa i està atent de tot el que diu i de tot el que fa.
3.Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració.
Invasió subtil
Home protagonista: home curiós i tafaner, estava hostatjat en un hostal amb la seva dona i a l’hora de sopar es fixa en un “japonès” que li estranya el menjar típic de Catalunya que es demana.
“Japonès”: Escric japonès entre cometes perquè no es coneix si realment és japonès o no ja que l’home protagonista pensa que si i la seva dona que no perquè el “japonès” parla amb un accent pròpiament català, no té els ulls ametllats ni la pell groguenca i es demana aliments pròpiament catalans.
Dona del protagonista: Discuteix amb el seu marit al final de la història perquè amb la descripció del suposat japonès ella pensa que no ho és.
El testament de la «hiena»
En aquest conte hi ha dos personatges:
El protagonista és una persona que l’havien delegat per assassinar un funcionari, durant el diàleg que manté, sembla un home indecís, i que no s’atreveix a matar una persona amb la sang freda, sense cap raó, sinó que havia de tenir algun motiu.
El funcionari, té el paper d’antagonista en el conte, sembla ser que és un home que no té por, i que està molt tranquil en el conte, ja que distreu al assassí parlant amb ella i traient-li tema de conversa constantment.
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriorsUn del tret característic de Pere calders, és el humor. Quan. El humor de Calders no es basa mai en la grolleria, si no ben al contrari, per tant, no hi trobarem referències sexuals ni cap burla barroera sobre els defectes físics de ningú.
Tampoc no és un humor de patacada, de situacions resoltes ridículament del protagonista.
Calders es basa en un innegable talent lingüístic, fins al punt de constituir un dels principals plaers en la lectura dels seus llibres.
La incongruència entre el llenguatge que s'utilitza i la situació de context és el que fa desperta la reacció positiva del lector.
Ens trobem amb una gran quantitat de detallets perfectament inútils, amb aclariments del tot marginals, unit això a una gairebé sistemàtica imprecisió en allò que hauria de ser més pròpiament significatiu.
Lliga amb "el fet extraordinari", un gran pessimisme, habitual en els humoristes que desemboca tot plegat en una catàstrofe de grans proporcions.
Els personatges enfrontats a una transgressió de l'ordre lògic de la realitat. Aquesta transgressió a vegades consisteix en la introducció d'un element sobrenatural, o simplement, que els fenòmens amb que s'han d'enfrontar els personatges no segueixen les normes previsibles.
5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat
En els articles anteriors es parla sobre els contes en general i sobre Pere calders.
Un conte descriu un fet i inclou una o diverses seqüències que converteixen la història en trama. Compta almenys amb un personatge caracteritzat i un recurs imprescindible: un narrador que explica l’acció. Hi ha diferents estils narratius: Estil directe, estil indirecte i estil indirecte lliure
Els inicis dels contes es remunten als inicis de la literatura i han anat evolucionant al llarg del temps. A finals del segle XIX es van popularitzar les rondalles catalanes i a principis del segle XX molts autors les van publicar. A partir de la segona meitat del segle XX es van publicar moltes antologies d’autors com Pere Calders, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Joan Triadú o Joan Fuster entre altres.
Pere calders ja des de ben petit va començar a aprendre a escriure des de ven petit i a principis dels anys trenta. Durant la guerra, es va exiliar a Mèxic on va conèixer altres escriptors.
Una característica important en els contes de calders es el humor. Encara que no es un humor típic. Utilitza molts refranys i frases fetes. Explica molts detalls encara que siguin innecessaris. Però potser la característica mes important es el pessimisme de les seves obres.
Com a conclusió es podria dir que es contes son semblant a qualsevol altre gènere literari però en curt i que han anat evolucionant. Pere calders va ser un gran escriptor caracteritzat especialment pel pessimisme en les seves obres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada